PIM PAM

Quina il·lusió quan cap al setembre hi començava a haver ambient al camp, pensàvem que el C.F. Miravet ja no jugaria la temporada 2008/2009, però continuava havent-hi gent amb ganes de que continués el futbol i apareixien noves cares encara més plenes d'il·lusió, encara que algunes es van veure poc amb la pilota als peus.

Una temporada plena de sensacions i sentiments, encara que perdéssim o empatéssim però que bonic era guanyar!
Què me'n dieu dels gols contra el Móra la Nova i d'aquell dia tant gelat a la Fatarella?
Aquests records són els que sempre ens quedaran grabats a la majoria dels que hem sentit el futbol i hem rigut, hem cridat, hem saltat, hem insultat als àrbits, als xocolatins que ballaven samba... cada diumenge era una història diferent, ens sentíem feliços veient a la gent del poble anant al camp després de més de deu anys sense futbol.
Banderes, camisetes, bufandes, càmeres...
Però aquest equip, encara que potser tornin a passar deu anys fins que en torni a haver, té una cosa molt important que és l'enveja de molts: una gran afició.
Què és un equip sense una afició?
Juguessin on juguessin l'afició estava allà animant sempre, disfrutant d'algunes jugades, cridant i rient, amb pitos, tambors, megàfons!

Tot això ara ja forma part del passat, ara ja només ens quedarà una nítida imatge de totes aquestes tardes de diumenge i d'aquí uns anys recordarem aquesta experiència amb un somriure a la cara i potser tornarem a mirar aquesta web i llegint totes les cròniques podrem reviure aquests dies de futbol.

Abril del 2009, on està la il·lusió?

Quina ràbia que es comencin les coses i es quedin a mitges. Sap greu pels que anaven a entrenar sempre que tocava i es presentaven als partits, sap greu pels que realment volien jugar a futbol.

Ja no ens queda esperança.

Simplement recordeu tots els bons moments que heu viscut al C.F. Miravet.

Sigueu feliços i no deixeu escapar cap oportunitat, molta sort!


___