Sempre ens quedarà el Barça, o potser no...

Com que no sabem ben segur si algun dia el C. F. Miravet reviurà, ens hem de conformar amb el Barça i que millor per fer-ho que anar al Camp Nou a veure-ho amb els nostres propis ulls.

Sí sí els tres reporters/administradors del Miravet ens vam declarar en vaga de fam si no anavem al Camp Nou, i ho vam aconseguir!!

Veure en directe com Iniesta i Eto'o tiren xuts que només van al pal ( i mira que la porteria és gran!!)

Veure com Puyol aplaudeix a Valdés per una gran parada.

Veure tot el camp amb mocadors blancs.

Cantar l'himne.

Tocar la bozina amb tota la força del cor.

Veure com passen els minuts... (amb la Montserrat al costat no era gaire difícil..)

Veure a Laporta amb cara de pomes agres.

Tot això, senzillament, no té preu!!

Per a que els seguidors del nostre blog pugueu entendre tot això, explicaré amb pèls i senyals tot el que va passar aquell diumenge caluròs d'abril...:

Els tres administradors i dos membres més de la família vam començar l'aventura una mica més tard, cap a les 16:30 h. de la tarda va ser quan (després d'una petita disputa) ens vam decidir a marxar cap a la Ciutat Comtal. Quan vam arribar l'ambient ja estava calent, es sentien bozines per tot arreu, tot d'aficionats segurs de que aquell dia veurien un partit ben emocionant.

Després de passejar-nos per la botiga del Barça i intentar fer-nos fotos falses a un preu més acceptable que 13€ estavem massa nerviosos i vam voler marxar cap a dins al camp.

La sensació es resumeix amb una frase textual, la Montserrat i jo vam seure i de cop vam dir: "Ja està? Això és el camp?" Sí, és com aquell que va a París i quan veu la Torre Eiffel diu: "Me l'imaginava més gran" a nosaltres ens va passar el mateix, ens havien dit tantes vegades que era immens que ens l'haviem imaginat massa gran.

Només eren les 19:50 h. de la tarda, encara faltava molt per a que comencés el joc de veritat.

De cop veiem que a les grans pantalles apareix un noi jove amb americana blanca amb un micro que es sentia per tot el camp, es veu que cada setmana fan un sorteig i qui el guanya xuta tres penaltis a porteria i li dónen un regal depenent de quants gols marqui (en va marcar un).

20:30 h., gran tensió a tot el camp, els staff van començar a ficar conos per tot el camp i paf! van sortir tres homes vestits de gris i van començar a córrer al voltant de camp, es sent a la Lluïsa que diu: "Mar, aquell d'allà és Bojan!!". A mi no m'ho semblava però per assegurar-me'n vaig agafar els prismàtics a veure si ho veia millor, però continuava pensant que no ho era, última opció: vaig baixar les escales fins a baix i em vaig quedar mirant a veure si en coneixia algun i noto: paf paf! un home em picava al braç, em giro i diu: "Oye, son los árbitros".

Me'n vaig adonar que sóc massa de poble.

Al cap d'escassos 5 min. es va produir el gran moment de la nit: van començar a sortir tots els jugadors per entrenar abans del partit i una onada de crits i bozines va banyar tot el camp d'alegria i un gran sentiment, el sentiment blaugrana d'una afició patidora però forta.

Es va produir una altra anècdota de la nit: Ja sabeu que l'afició miravetana som molt cridaners i sorollosos, doncs ara imagineu-nos amb unes bozines de 30 cm. bufant tant com podiem, ésclar l'home del meu costat no ho podia aguantar i em va dir: "Noia, gira la bozina cap a l'altre costat".

Pobre, feia cara d'amargat... per mi que era del Getafe... ja li està bé que els ha guanyat el Bayern.

Després d'aproximadament 30 min. escalfant tots els jugadors van entrar cap a dins per preparar-se per al partit; tal i com es veu a la TV, un seguit de nens amb camisetes del Barça guiats per unes noies van entrar al camp per fer-se la foto amb els jugadors.

20:50 h., se sent: Tooot el camp (pa pa pa) ééés un clam (pa pa pa)... la veritat és que és un moment indescriptible... tots els jugadors sortint al camp en fila d'un, tot l'estadi cantant l'himne, nosaltres amb la pell de gallina i cantant eufòriques... sens dubte: el millor moment de la nit.

Tots els jugadors es van donar la mà i després els blaugrana van anar a fer-se la foto amb aquella colla de nens innocents i feliços.

Va sonar el "piiiip" de l'àrbit i va començar el partit, no hi ha gaira cosa a destacar, tret del munt de faltes que els va fer el Getafe al Barça i que l'àrbit no va pitar (ho veieu com als grans equips també passa: els àrbits són uns... deixem-ho anar...) i de tots els xuts que alguna mà maleïda feia que no anessin entre la red de la porteria dels madrilenys.

Van passar 5 min. i ja s'havia acabat la primera part, com pot ser? No ho sé... encara busco resposta.

Després d'aquells 15 min. esterns d'espera van tornar a saltar tots els jugadors al camp i aquesta vegada el Barça va continuar tenint oportunitats fallades, nosaltres cada cop ens aixecavem fins que l'home de detràs ens va dir:"No us aixequeu". Tranquil... no cal estar nerviós.

Quan, per desgràcia, va acabar el partit tots vam començar a traure kleenex de la bossa per a que Laporta se n'adonés que potser no està preparat per encapçalar la direcció d'aquest Barça, aquesta vegada només es sentia: "Laporta dimissió", quan me'n vaig donar compte Laporta ja havia desparegut del seu seient.

5 min. i ja estavem a la boca de sortida... aquesta vegada no es sentia ni piu... ningú s'explicava el que havia passat aquella nit, una vegada que anem al Camp Nou i no fem ni un gol... 0-0, per aquest Barça potser és el millor que hagués pogut passar, la veritat és que aquell Eto'o tan descentrat no l'havia vist mai.

Almenys ara tenim excusa per tornar-hi, nosaltres voliem veure algun gol del Barça.

A continuació us deixo alguns dels vídeos que vam grabar aquella nit:

Afició miravetana al Camp Nou:

Jugadors sortint al camp i himne:

I ara ens toca pensar: a per la Champions!!